Aquí sota pots llegir el manifest complet. T’agraïm molt el teu suport a través d’aquest enllaç per a aportar la teva SIGNATURA
La ciència es rebel·la: només ens queda actuar
Les persones sotasignades representem diferents disciplines científiques i àrees de coneixement. El compromís que expressem aquí és nostre i no involucra a les institucions per a les quals treballem. Des dels nostres diferents camps d’especialització, compartim la mateixa observació: durant dècades, els successius governs no han pres mesures concordes a la magnitud, urgència i gravetat de la crisi climàtica, energètica i de biodiversitat.
Les amenaces per a la supervivència de la nostra civilització i fins i tot per a la vida en el planeta augmenten cada dia. Aquesta inacció no pot continuar sent tolerada: la situació és tan greu que fa necessària la mobilització de la comunitat científica per a exigir que s’actuï immediatament. Ja no hi ha temps.
No hi ha dubte: extinció massiva i caos climàtic en marxa
Les conclusions dels estudis científics són indiscutibles: les catàstrofes es produeixen davant els nostres ulls i a gran escala. La pandèmia de la covid que patim des de 2020 s’origina en una zoonosi relacionada amb la desforestació. Les gotes fredes, nevades, pluges torrencials, sequeres, onades de calor i megaincendis es multipliquen i acceleren. Al nostre país, un 75% del territori està ja en risc alt de desertificació.
Estem vivint a escala global la sisena extinció massiva: desenes d’espècies de fauna i flora desapareixen cada dia. Els nivells de contaminació són alarmants des de tots els punts de vista (plàstics, pesticides, nitrats, metalls pesants, etc.) i sabem que alguns punts de no retorn climàtics –tipping points– s’han activat.
En 2019, les evidències científiques de l’amenaça per a la supervivència de la humanitat i un col·lapse global del sistema de la vida en la Terra van portar a 11.000 persones de la comunitat científica a llançar una alerta pública d’emergència climàtica, dirigida a tots els governs del planeta.
Mirem a dalt, però no actuem: el que diu la ciència en 2022
Encara així, ni els governs ni els grans responsables econòmics han mirat de front la magnitud de la catàstrofe que ja està en marxa. Per a Valérie Masson-Delmotte, paleoclimatóloga i codirectora del grup 1 de l’IPCC, la reeixida pel·lícula satírica No miris a dalt, de A. McKay, es queda curta: «la nostra realitat com a científics és molt pitjor que aquesta ficció».
Algunes de les conclusions dels experts del primer capítol de l’IPCC en 2021 són aquestes:
«Perquè les trajectòries limitin l’escalfament global a 1,5 °C amb sobrepasso nul o reduït es necessitarien transicions ràpides i de gran abast en els sistemes energètic, terrestre, urbà i d’infraestructures (inclòs el transport i els edificis), i industrial. Tals transicions en els sistemes no tenen precedents en el que a escala es refereix i impliquen profundes reduccions en les emissions en tots els sectors, un ampli conjunt d’opcions de mitigació i un important augment en l’escala de les inversions en aquestes opcions.»
Però la realitat és que aquestes transicions ràpides que demanda la ciència i que són possibles, no s’estan realitzant
En 2022, les emissions continuen augmentant, els recursos es continuen esgotant i els governs continuen subvencionant amb diners públics la indústria dels combustibles fòssils i altres activitats que danyen tant el medi ambient com la salut humana. Justament per això, a Europa, els governs d’Alemanya i França han estat condemnats per les seves respectives corts constitucionals per inacció climàtica i a Espanya s’està tramitant actualment una querella climàtica contra l’Estat.
«Delay means death». «Retardar-nos significa mort », va declarar António Guterres, el secretari general de l’ONU, durant la recent publicació del capítol II de l’IPCC, res més esclatar l’actual guerra d’Ucraïna. Aquest conflicte està relacionat amb la crisi climàtica i de recursos, i així ho va recalcar la meteoròloga ucraïnesa i membre de l’IPCC Svitlana Romanko: «El canvi climàtic i el conflicte tenen les mateixes arrels: els combustibles fòssils». Les causes són les mateixes i les conseqüències sobre la devastació global de la vida en la Terra també seran les mateixes perquè, si seguim en aquest camí, el futur de la nostra espècie està directa i immediatament amenaçat. Els conflictes armats augmentaran, posant en joc la seguretat alimentària i energètica de totes les nostres societats.
La situació és tan alarmant, tan consensuada i amb tan poc impacte en les accions concretes dels governs, que un gran investigador, el Professor Bruce Glavovic, coordinador de l’II capítol de l’IPCC, acaba de publicar una crida a tota la comunitat científica a deixar de produir informes. En ell, declara:
«Demanem que es detinguin més avaluacions de l’IPCC […] fins que els governs estiguin disposats a complir amb les seves responsabilitats de bona fe i mobilitzin amb urgència una acció coordinada des del nivell local al global».
Qui són els responsables del bloqueig de la transició ràpida?
Els nostres governs i els lobbies empresarials són directament responsables del bloqueig de l’acció ambiental ràpida, en ignorar el principi de precaució i no reconèixer que el creixement infinit en un planeta amb recursos finits és simplement el que António Guterres, va dir «una senda suïcida per a la humanitat». Així ho van declarar els experts del capítol III de l’IPCC:
«La interacció entre economia, política i poder és central per a explicar per què els països amb majors emissions per càpita, que lògicament tenen més oportunitats de reduir les emissions, en la pràctica solen adoptar la postura contrària».
Els objectius actuals de creixement defensats pels poders econòmics estan en contradicció directa amb la reducció dels impactes ambientals per sota dels llindars dels límits planetaris. D’aquesta manera, es paralitza el canvi radical de model productiu que és imprescindible emprendre sense demora i així poder limitar l’augment de temperatura entre 1,5° i 2°.
El sisè informe de l’IPCC és d’una claredat meridiana: els canvis de consum individual no basten i fa falta una transformació profunda i ràpida del conjunt del sistema productiu, així com una transició justa per als col·lectius més vulnerables.
La governança que recomanen els experts per a realitzar aquest objectiu està orientada cap a la «innovació social» i la creació de «noves institucions» que permetin garantir la participació real de la ciutadania i la democratització efectiva de l’acció climàtica. Com indica l’IPCC, el que hem de construir ara són nous drets, noves economies i noves institucions per a una pacificada democràcia per la terra.
Del 4 al 9 d’abril tindrà lloc la primera acció de desobediència civil no-violenta coordinada internacionalment per membres de la comunitat científica. Les recomanacions consensuades de la comunitat científica han de convertir-se en objectius vinculants, amb mecanismes institucionals que garanteixin la participació real de la ciutadania, com preveu el conveni europeu de Aarhus des de 2005.
Convidem a tota la comunitat científica, a tots els col·lectius i actors socials i a tota la societat, a signar aquest manifest i a passar a l’acció. Ha arribat l’hora d’exigir uns canvis que, de no produir-se, ocasionaran una quantitat inimaginable de sofriment. Un sofriment que pot ser evitat. Només si assumim que el nostre meravellós planeta té límits, i que som nosaltres i nosaltres els qui ens hem d’adaptar a ells.
En una època de guerres pels escassos recursos, de vulnerabilitat col·lectiva de la humanitat sense cap precedent, necessitem a la intel·ligència col·lectiva funcionant, el compromís de totes i de tots per a reconèixer que ha arribat el moment de passar a l’acció, i la valentia per a fer-ho.
Gràcies per haver llegit el manifest, t’agrairíem el teu suport signant en aquest enllaç:
Ja som més de 3500 persones signants, seguirem actualitzant en llistat el més aviat possible!
